JORNADES DE SENSIBILITZACIÓ

UNA EXPERIÈNCIA EMPÀTICA – SESSIONS DE SENSIBILITZACIÓ  

Què és l’empatia?

La resposta a aquesta pregunta va ser l’OBJECTIU principal de les sessions de sensibilització que es van dur a terme a la nostra escola per part de la mestra de l’aula d’acollida.Es van realitzar dues sessions, una el dia 13 de novembre i l’altra el dia 25 del mateix mes. A la sessió del dia 13 van assistir els alumnes de quart, cinquè i sisè, a la sessió posterior, la resta d’alumnes d’educació primària, es a dir, primer, segon i tercer. Aquestes activitats es van realitzar per tal de poder garantir la consolidació dels objectius establerts en el Pla per a la llengua i la cohesió social, els quals es resumeixen de la següent manera: 

  • Fomentar la inclusió social i escolar de tot l’alumnat, evitant qualsevol tipus de marginació.
  • Fer de la llengua catalana, la llengua vehicular de les escoles i un eix vertebrador de qualsevol projecte o activitat duta a terme.
  • Desenvolupar la consciència d’igualtat, respectant les diferents culturals.

 La sessió estava estructurada en 4 parts: 

1)     Presentació d’una mestra nova a l’escola: La mestra de l’aula d’acollida va explicar als nens que havia arribat una mestra a l’escola i que per tal que la poguessin conèixer els explicaria un conte que s’havia preparat. La “nova mestra” va sortir al davant i va començar a explicar el seu conte però… en rus. Aquesta “mestra” era en realitat una senyora russa que va venir encantada al nostre centre per tal d’ajudar-nos en aquesta activitat. L’única consigna que se li va donar era que només es podia dirigir als nens en rus. Tots els nens estaven bocabadats, no entenien res. Se’ls havia prohibit prèviament que preguntessin abans que la mestra acabés d’explicar el conte.

2)     Realització d’un exercici individual pràctic: Quan el conte rus va acabar, la mestra va repartir una fitxa escrita amb alfabet ciríl·lic la qual els nens havien de copiar. Els alumnes no sabien què fer i quan preguntaven la resposta era en rus. Van entendre per la tipologia d’escrit que deuria ser un text per copiar i van començar a fer-lo. Tots s’hi van esforçar molt. Al cap d’una estona i després de deixar un temps per tal que els nens provessin d’escriure en un altre idioma totalment diferent al seu, la mestra de l’aula d’acollida els va explicar el propòsit de l’exercici que havien realitzat: posar-se en la pell dels companys que arriben d’altres països del món.En la sessió realitzada pels nens de cicle mitjà i superior se’ls hi va parlar i explicar sobre la paraula empatia i el seu significat pràctic.

3)     La història imaginaria: La següent part se’ls hi va plantejar com un exercici d’imaginació: tancant els ulls havien de ser capaços de viatjar cap a la Xina.  Amb les imatges de fons d’un PowerPoint, se’ls hi va llegir el diari d’un nen de la mateixa escola que marxava cap a la Xina degut a la feina del seu pare. En aquest diari el nen explicava els sentiments que tenia al marxar i com es trobava finalment després d’un curs escolar en un altre país. Com a anècdota destacar que alguns dels alumnes presents es va emocionar força mentre es visionava i escoltava el relat, sense saber-ho estaven practicant l’empatia.

4)     Treball en grup: Després del visionat es va dividir el gran grup en grups petits de 4 – 5 alumnes i se’ls va repartir dues fitxes que havien d’emplenar després de consensuar entre tots les respostes. En la primera havien d’escriure en una columna els sentiments positius del nen de la història i en l’altra columna havien d’escriure quin eren els sentiments negatius. En la segona fitxa havien de buscar la manera d’eliminar els sentiments negatius que aquest nen havia sentit i patit, és a dir, escriure un bon pla d’acollida.

 

5)     Posada en comú: Al completar l’exercici anterior es van fer una posada en comú de tots els grups a través de la qual van sorgir propostes molt bones i positives que es reflectiran en el Pla d’Acollida del nostre centre. * La part 4 i 5, amb  els nens de cicle inicial i tercer es va fer directament entre tots, no es van dividir en grups petits als alumnes per tal d’agilitzar la sessió i no fer-la feixuga  i llarga per a ells. 

Conclusions: L’experiència ha estat molt enriquidora, tant pel que fa als alumnes com per als mestres que estaven presents. Van ser unes jornades de reflexió i de conscienciació que ens van beneficiar a tots enormement. Aquest treball no acaba aquí, sinó que continuarà en properes sessions que s’inclouran dins de les hores de tutoria de cada curs per tal de deixar constància per escrit i a través d’un mural de les actuacions que caldrà dur a terme quan un company nou faci el primer pas dins de la nostra escola.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.